Una pregunta que està al carrer i una manera breu i clara de respondre...

Preguntes amb resposta: L’escola Inclusiva

Amb l’apartat “Preguntes amb resposta” d’una web d’educació s’intenta donar una explicació a les demandes, inquietuds o comentaris que es fan arribar. La Sílvia ha fet arribar la pregunta de què s’entén per Inclusió.
Amb aquest post s’hi dóna la resposta:
Els conceptes d’inclusió i exclusió social reflecteixen amb claredat les situacions de risc a què s’enfronten les ciutats i les societats que es volen cohesionades. La desigualtat creixent que caracteritza les societats avançades situa la pobresa com el principal factor d’exclusió social i de vulnerabilitat de les persones. Des d’Unió creiem que els efectes derivats de la precarietat laboral, les situacions de discapacitat i dependència, l’afebliment de les relacions familiars i comunitàries, la ruptura constant de vincles afectius, o la immigració, accentuen les necessitats de construir entre tots ciutats més inclusives.
I aquest esforç per la inclusió s’ha de traslladar a les escoles.
Hi ha situacions personals que fan que determinats alumnes hagin d’anar a una escola d’educació especial, on pot rebre tota l’atenció i el suport psicopedagògic per treure el millor d’ells mateixos, però també hi ha altres solucions.
L’Ajuntament de Barcelona contempla tres situacions d’alumnat amb especials necessitats:
1. Necessitats derivades de discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, o trastorns greus de la conducta
2. Necessitats derivades d’una situació social o cultural desafavorida
3. Necessitats derivades de la nacionalitat estrangera i de la nova incorporació al sistema educatiu.
Aquest alumnat pot ser escolaritzat, depenent de cada cas, en centres d’educació especial, en escoles ordinàries o de manera compartida:
1.- Centres d’educació especial: En l’actualitat hi ha 1.945 alumnes, els quals 1.554 estan escolaritzats en 23 centres d’educació especial concertats (o sigui, centres privats que reben ajuts de l’administració mitjançant uns convenis que s’anomenen concerts educatius) i 391 estan en centres públics (hi ha 4 centres de l’Ajuntament i 4 de la Generalitat).
2.- Escolaritat compartida: Suposa que els alumnes van uns dies a un centre d’educació especial y altres dies, o en algunes assignatures, van a una escola ordinària. Les dificultats de coordinació i, algunes vegades, la falta de voluntat política per destinar-hi més recursos, fa que aquesta opció sigui menys utilitzada (107 alumnes el curs 2007-2008 i 90 alumnes el curs 2008-2009 fins al mes de febrer).
3.- Escoles ordinàries: En el període de preinscripció hi ha unes places reservades per a alumnat amb necessitats educatives especials. En el moment de sol.licitar la plaça es pot al.legar un dels tres tipus de necessitats (A, B o C).
Aquí també es fa necessari un major compromís per part de les administracions que, massa vegades, deixen desateses veritables necessitats.