MEDIACIÓ ESCOLAR

Els conflictes del dia a dia encara ens sorprenen i indignen, la mediació escolar és un programa funcional per a la resolució de conflictes als nostres centres. Tot i que els programes no són nous, de moment donen bons resultats. La tasca educativa és una tasca de perfeccionament, permanentment inacabada, en la què han d’implicar-se famílies, alumnes, docents i la societat, en general.

La mediació
Mediació és la intervenció d’una tercera part imparcial i neutral, que no té el poder de prendre decisions, en una disputa o negociació, per ajudar a les parts contendents a arribar a un acord mútuament acceptable sobre els temes en disputa. La mediació és un procés voluntari. La funció del mediador és ajudar a les parts a desenvolupar un procediment resolutiu que els possibiliti satisfer amb èxit els seus interessos.
Qui pot actuar de mediador?
El mestre no pot intervenir en tots els conflictes per la falta de recursos; així doncs, fomentar els treballs cooperatius a l'escola afavoreix l'aparició espontània d'alumnes mediadors, els quals intentaran resoldre conflictes que afecten a una comunitat de la qual tot un grup classe en forma part.
També ho pot ser un professional extern al centre.Els professors, pares/mares o personal no docent amb la preparació adequada.
Les funcions del mediador
- Conciliació o creació de confiança entre els disputants per millorar les actituds que les parts mantenen unes amb les altres i per animar a una discussió raonable i a una negociació racional.
- Facilitar la comunicació clarificant temes i interessos, recordant punts de vista o posicions i resumint punts d’acord o desacord
- Invertir comportaments negatius o repetitius que obstaculitzen un diàleg autèntic i productiu entre les parts
- Ajudar a les parts a que desenvolupin alternatives creatives per a un acord i formulin ofertes finals.
Què pot aportar la mediació als centres educatius?
La mediació a l’escola aporta un clima més pacífic i productiu, una millora en l’assimilació dels aprenentatges i de les relacions interpersonals, afavoreix la comunicació i el diàleg, redueix l’ús dels mètodes disciplinaris i les seves conseqüències, preveu l’ús de la violència tant directa con indirecta i disminueix l’estrès i les depressions.
Aquest vídeo dóna eines per a la mediació de conflictes als centres docents a partir de casos reals esdevinguts a l'IES Miquel Tarradell.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17171&p_ex=mediaci%F3

TRASTORN DE DÈFICIT D'ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT (TDAH)

TDAH
En algunes situacions quotidianes es parla desseguida d'hiperactivitat quan un nen és molt mogut,i...és molt més que això.
La hiperactivitat és un trastorn relacionat amb la conducta és el TDAH o dèficit d’atenció i hiperactivitat, que comporta als individus que la pateixen dificultats de concentració, es distreuen, s’obliden de les tasques, mostren una activitat inusual per la seva edat i impulsivitat.
TDAH és estudiat moltes vegades en connexió amb les dificultats d’aprenentatge, però no tots els individus que presenten TDAH tenen dificultats d’aprenentatge. Hi ha individus amb TDAH que els hi costa aprendre, però normalment poden tenir un aprenentatge adequat, una vegada hagin estat tractats i/o medicats.

Per ajudar al nen, podem establir una sèrie d’hàbits com: Fer un horari de rutines, assegurar-se de que les instruccions que li donem són ben enteses, concentrar-se en l’esforç acadèmic i no es les qualificacions del nen etc...
Per comprendre millor la base neurològica del TDAH i la història des del seu descobriment fins a les noves tècniques, us adjunto un link de vídeo sobre el tema:

http://www.youtube.com/watch?v=GBmu7i4rm3A

TRACTAMENT DELS TRASTORNS DE CONDUCTA

Tractament
Un tractament efectiu requereix una estreta participació de la família del nen. Els pares poden aprendre tècniques per ajudar a manejar la conducta problemàtica del seu fill.
Un dels grans reptes en el tractament d'un nen amb TC és superar la desconfiança als altres, sobretot amb les figures d'autoritat, també s'han de tenir en compte la manca de voluntat del nen a seguir les regles que se li marquen.
El tractament depèn de l'individu, però pot ser:
• Teràpia Conductual
• La teràpia cognitiva-conductual (TCC)
• Maneig de la ira
• Maneig de l'estrès
• Capacitació en habilitats socials
• Programa d'educació especial
• Formació en gestió de pares
• La teràpia familiar funcional
• La teràpia multisistèmica
• Enfocament integrat per la família, mestres i altres cuidadors
• Gestió dels problemes coexistents
• Els medicaments (en cas de depressió coexistent).

ELS TRASTORNS DE CONDUCTA

Informació breu i útil!!!
Aqui teniu informació breu i detallada sobre els trastorns de conducta.


Trastorn de conducta
El trastorn de conducta (TC) es refereix a un conjunt de problemes de comportament exhibit per nens i adolescents, que pot implicar la violació d'una persona, dels seus drets o de la seva propietat. Es caracteritza per l'agressió i, de vegades, per les activitats fora de la llei.


TC és un d'un grup de trastorns del comportament coneguts en conjunt com a trastorns de comportament disruptius, que inclouen el trastorn d'oposició desafiant (TOD) i dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH).



La intervenció primerenca i el tractament és important, ja que els nens amb TC no tractada tenen un risc major de desenvolupar una sèrie de problemes durant els seus anys adults, incloent l'abús de substàncies, els trastorns de la personalitat i malalties mentals greus. Sovint són vistos per altres nens, adults i serveis socials com a "dolents" o delinqüents, més que malalts mentals.

Causes
Molts factors poden contribuir a que un nen desenvolupi el trastorn de conducta, incloent el dany cerebral, l'abús infantil, el fracàs escolar, i experiències traumàtiques. Alguns nens tenen una vulnerabilitat genètica a aquesta malaltia, la naturalesa no està clara. Quan la vulnerabilitat es combina amb factors ambientals d'alt risc, com ara la pobresa, l'abandonament dels pares, la discòrdia marital, malaltia dels pares, l'alcoholisme dels pares i tenir un pare amb trastorn antisocial de la personalitat, les possibilitats de patir un TC augmenten.

Conductes disruptives:
Agressió a persones i animals
• amenaces o intimidacions als altres
• sovint s'inicien baralles físiques
• utilització d’armes que poden causar dany físic seriós a altres (per exemple, un bat, maó, ampolla trencada, ganivet o pistola)
• crueltat física amb persones i/o animals
• robar a la víctima, mentre s’hi està barallant
• forçar algú a una activitat sexual

Destrucció de la propietat
• provocar incendis amb la intenció de causar danys
• destrueix deliberadament propietats d'altres

Engany, la mentida o el robatori
• menteix per obtenir béns, favors o per evitar obligacions
• robar articles sense confrontar la víctima (per exemple, robar a botigues, però sense trencar res)

Violacions greus de les normes
• sovint s’està tota la nit fóra sense el permís dels pares
• fuig de casa
• sovint s’absenta de l'escola

LES D.A (VIDEO): Recomanacions, aportacions...

Us adjunto un video que parla de manera amena i entretinguda de les D.A.

www.youtube.com/watch?v=s21cOtspGSw

SITUACIO ACTUAL DE LES D.A.

LES D.A I EL SEU MARC LEGAL AMB LA L.E.C
S’identifica el concepte de dificultats d’aprenentatge com un “terme general que es refereix a un grup heterogeni de trastorns que es manifesta en dificultats significatives en l’adquisició i l’utilització de la parla, la comprensió oral, la lectura, l’escriptura, el raonament o les habilitats matemàtiques. Aquestes alteracions són intrínseques a l’individu, se suposa que a causa d’una disminució en el sistema nerviós central, i es poden produir al llarg del cicle vital.
Tot i que les dificultats d’aprenentatge poden ocórrer de manera concomitant amb altres condicions de discapacitat (per exemple, deficiències sensorials, retard mental o problemes emocionals severs) o amb influències extrínseques (com ara diferències culturals o una instrucció insuficient o inadequada), no són el resultat d’aquestes condicions o influències.” (National Joint Committee).

Els alumnes amb dificultats d’aprenentatge en la seva autovaloració mostren un capacitat acadèmica pobra, amb mancances per comunicar-se adequadament i el mateix problema per a poder resoldre conflictes. L’autoestima que mostren els alumnes amb dificultats d’aprenentatge no és estable, si no que va canviant.A més a més, aquests es caracteritzen per un Locus de Control extern, això vol dir que tenen tendència a atribuir l’èxit del que aconsegueixen a factors externs (com pot ser la sort) i el fracàs a factors interns (creuen que és culpa de la seva poca habilitat per fer aquella feina).

LEC (Llei d’Educació de Catalunya) (2009)
La LEC aporta una novetat pel que fa a la terminologia i un concepte més ampli que el que s'ha emprat fins al moment, parla d’alumnes amb Necessitats Educatives Especifiques que entén els alumnes amb Necessitats Educatives Especials i a més inclou dins d’aquest concepte, els alumnes d’incorporació tardana o els que tinguin necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques desfavorides. L'administració educativa ha d'establiar i facilitar als centres recursos i mesures d'avaluació del coneixement de les llengües oficials o de les competències bàsiques instrumentals, i també mesures d'acollida.
En aquest sentit segons la LEC, s’entén per alumnes amb Necessitats Educatives Especifiques aquells que:
a) Són afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns graus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.
b) Els alumnes amb NEE derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.
Els principis generals:
- L’educació ha de ser d’igualtat i de qualitat i és un dret per a tothom.
- Responsabilització del Servei d’Educació de Catalunya que adequarà la seva acció educativa per a atendre la diversitat i les NEE.
- Potenciar la participació de les famílies a la vida escolar.
- Adaptar els espais a les persones amb discapacitat.
- Detecció precoç de les NEE i de les manifestacions evolutives que indiquin un risc de trastorn.
- Assegurar un desenvolupament personal i social sòlid.

RECURSOS

Podeu connectar amb aquesta pàgina si necessiteu fitxes de làmines per tractar la dislèxia en les etapes escolars. Descàrregues gratuïtes.



http://www.elpatinete.com/

INFORMACIO PER A DONAR SUPORT A LES D.A DE LA LECTOESCRIPTURA

Interessant!
Trastorns del llenguatge

Breu informació en les dificultats d'aprenentatge de la lectoescriptura. Si les coneixem bé podrem donar el suport adequat.

Conecteu!
http://www.montserratjunque.cat/

LES D.A UNA REALITAT DE CADA DIA .
QUÈ ES POT FER DES DE L’ESCOLA?·

.La detecció de dificultats, que té com a objectiu identificar les dificultats que pot presentar l’alumnat –problemes en l’aprenentatge de la lectoescriptura o d’integració en el grup classe, per exemple–, tot fent-ne una valoració inicial i participant en el seu seguiment.
· El suport en situacions difícils, així com l’abordatge: intenta intervenir en aquelles situacions que tenen un fort impacte emocional, com ara separacions, pèrdua d’un familiar, malalties, etc.
· L’orientació educativa: tracta d’assessorar donant pautes i suport en tot allò que fa referència al desenvolupament del nen, especialment en els aspectes d’aprenentatge com ara hàbits i tècniques d’estudi.
· La prevenció: promou accions que evitin l’aparició de dificultats i que afavoreixin les millors condicions per a la maduració dels alumnes. Així, es compta amb plans d’adaptació a les diferents etapes educatives i material didàctic sobre temes d’interès per a l’adolescència, entre altres.
· La coordinació amb els serveis externs: s’estableix una relació amb els professionals que poden intervenir des de fora de l’Escola, ja siguin logopedes, terapeutes, reeducadors, metges..., per tal de realitzar una actuació consensuada.
En general, els recursos i maneres de fer són molt semblants en les diferents etapes educatives, tot i que s’adapten a les característiques dels alumnes de cadascuna d’elles. A Educació infantil i als primers cicles de Primària, per exemple, l’observació dins l’aula és un instrument molt eficaç, mentre que, a partir del final de Primària i durant tota la Secundària, les característiques dels alumnes afavoreixen una aproximació més individual.

En concret, els recursos que s’acostumen a utilitzar són:·
.Observació a l’aula.
· Entrevistes individuals amb els alumnes.
· Reunions de treball amb el mestre-tutor, cap d’estudis i especialistes.
· Visites amb la família.
· Trobades amb professionals externs.
· Reunions de coordinació del Departament d’Orientació.
· Ús de proves estandaritzades.
· Participació en el procés d’avaluació.

Tots aquests recursos es desenvolupen en l’entorn de l’alumnat, per la qual cosa l implica treballar amb totes les persones involucrades com a agents educatius, principalment família i escola. En aquest sentit, la demanda d’intervenció pot provenir tant dels docents com dels pares i, fins i tot en alguns casos, és el propi alumne qui la demana.

CENTRE DAIA

INTERESSANT!!

Us dono la web d'un centre d'assessorament i ajuda en dificultats d'aprenentatge.El CENTRE DAIA de Bellpuig (Lleida).Feu una ullada!
M'ha cridat l'atenció perque és un centre específic,normalment les dificultats d'aprenentatge no tenen aquest tractament.

www.centredaia.com

Els rols d'equip per a un bon treball cooperatiu

Un bon treball cooperatiu requereix un bon equip!
Interessant per identificar-se i aportar cadascú el seu granet de sorra.
Pel bon funcionament d’un equip han de donar-se nou rols, que són essecials i necessairs. Aquests nou rols no poden ser desempenyats per un sol persona. Els equips més eficaços són els equips que posseixen els rols més equilibrats entre els seus membres.

ROL I CARACTERÍSTIQUES:
Cervell: Creatiu.Imaginatiu..Heterodoxa. Resol problemes difícils
Passa per alt els detalls. Li costa comunicar-se amb eficàcia
Investigador de recursos: Extrovertit. Entusiasta.Comunicatiu Busca noves oportunitats.Desenvolupa contactes. Massa optimista. Perd interès al desaparèixer l’entusiasme inicial
Coordinador: Madur. Confiat.Fiable Aclareix metes. Promou la presa de decisions, delega.Se li veu com manipulador. Es descarrega del seu treball personal
Impulsor: Reptador. Dinàmic.Treballadicte Posseeix iniciativa i caràcter per superar els obstacles. Propens a provocar. Fereix els sentiments
Monitor Avaluador: Perspicaç. Estreteja. Analitza i jutja amb exactitud. Percep totes les opcions. Manca d’iniciativa i habilitat per motivar
Cohesionador: Cooperatiu. Apacible. Diplomàtic. Escolta. Evita enfrontaments. Indecís en situacions crítiques i importants.
Implementador: Disciplinat. Conservador. Eficient. Transforma les idees en accions .Inflexible a vegades. Lent a respondre a noves possibilitats
Finalitzador: Esmerat. Conscienciós. Ansiós. Busca els error i realitza el treball en el temps establert Tendeix a preocupar-se indegudament. Reaci a delegar

El model de Belbin: Rols d’equip

Una pregunta que està al carrer i una manera breu i clara de respondre...

Preguntes amb resposta: L’escola Inclusiva

Amb l’apartat “Preguntes amb resposta” d’una web d’educació s’intenta donar una explicació a les demandes, inquietuds o comentaris que es fan arribar. La Sílvia ha fet arribar la pregunta de què s’entén per Inclusió.
Amb aquest post s’hi dóna la resposta:
Els conceptes d’inclusió i exclusió social reflecteixen amb claredat les situacions de risc a què s’enfronten les ciutats i les societats que es volen cohesionades. La desigualtat creixent que caracteritza les societats avançades situa la pobresa com el principal factor d’exclusió social i de vulnerabilitat de les persones. Des d’Unió creiem que els efectes derivats de la precarietat laboral, les situacions de discapacitat i dependència, l’afebliment de les relacions familiars i comunitàries, la ruptura constant de vincles afectius, o la immigració, accentuen les necessitats de construir entre tots ciutats més inclusives.
I aquest esforç per la inclusió s’ha de traslladar a les escoles.
Hi ha situacions personals que fan que determinats alumnes hagin d’anar a una escola d’educació especial, on pot rebre tota l’atenció i el suport psicopedagògic per treure el millor d’ells mateixos, però també hi ha altres solucions.
L’Ajuntament de Barcelona contempla tres situacions d’alumnat amb especials necessitats:
1. Necessitats derivades de discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, o trastorns greus de la conducta
2. Necessitats derivades d’una situació social o cultural desafavorida
3. Necessitats derivades de la nacionalitat estrangera i de la nova incorporació al sistema educatiu.
Aquest alumnat pot ser escolaritzat, depenent de cada cas, en centres d’educació especial, en escoles ordinàries o de manera compartida:
1.- Centres d’educació especial: En l’actualitat hi ha 1.945 alumnes, els quals 1.554 estan escolaritzats en 23 centres d’educació especial concertats (o sigui, centres privats que reben ajuts de l’administració mitjançant uns convenis que s’anomenen concerts educatius) i 391 estan en centres públics (hi ha 4 centres de l’Ajuntament i 4 de la Generalitat).
2.- Escolaritat compartida: Suposa que els alumnes van uns dies a un centre d’educació especial y altres dies, o en algunes assignatures, van a una escola ordinària. Les dificultats de coordinació i, algunes vegades, la falta de voluntat política per destinar-hi més recursos, fa que aquesta opció sigui menys utilitzada (107 alumnes el curs 2007-2008 i 90 alumnes el curs 2008-2009 fins al mes de febrer).
3.- Escoles ordinàries: En el període de preinscripció hi ha unes places reservades per a alumnat amb necessitats educatives especials. En el moment de sol.licitar la plaça es pot al.legar un dels tres tipus de necessitats (A, B o C).
Aquí també es fa necessari un major compromís per part de les administracions que, massa vegades, deixen desateses veritables necessitats.

TREBALL COOPERATIU

Treball cooperatiu; per què no, començant pels equips docents?
El treball del professorat requereix una tasca en equip. De la forma i la capacitat de portar-ho a terme dependrà, en bona part de la qualitat dels processos i dels resultats educatius.

Pot ser interessant i dóna algunes idees, el següent llibre.

BONALS JOAN, 1954.El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona 1996: editorial Graó (biblioteca de aula)

El que es pretén en aquest llibre es oferir algunes aportacions encaminades a millorar la capacitat de treball en grup en les escoles i dotar als equips docents d’una proposta de relacions interpersonals enriquidora i gratificant per als seus membres.

Referència de l'autor:
Joan Bonals va néixer a Balsareny (Girona),
L’any 1954. Cursà els estudis de psicologia i filologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Actualment és assessor de centres de l’equip d’assessorament Psicopedagògic de la comarca del Berguedà.
Un dels seus interessos professionals més permanents ha estat la recerca de vies d’incidència en l’organització i a la dinamització dels equips docents, que permetin millorar el seu funcionament.

Descripció de l’organització interna
El llibre consta de tres parts ben diferenciades:
La primera es centra en la millora de les relacions en els equips de treball.

La segona, més extensa, inclou apartats que tracten de la millora del treball en equip i que també inclouen alguns casos pràctics com exemples d’intervencions en l’organització i en la dinàmica.

La tercera parla del paper dels assessors psicopedagògics en els temes considerats.